Per a què ens imaginem que els hi serveix la baba/mucus?

Ja hem vist que la baba serveix per ajudar al moviment ja que fa disminuir la fricció de l'animal amb la superfície. Tot i això, imaginem altres funcions possibles. Comencem la conversa proposant diverses funcions possibles: una companya posa l'exemple de la suor en l'ésser humà, aquesta ens ajuda a regular la temperatura corporal i pensem que és factible que la baba serveixi per  regular la temperatura del cargol. Com ajuda a disminuir la fricció també protegeix al cargol de patir ferides a causa d'aquesta fricció...Potser també ajuda a protegir-se de bacteris? I si serveix per repel·lir certs insectes com, per exemple, les formigues? En qualsevol cas, el mucus és un líquid viscós que utilitzen en tot moment i, per tant, indispensable per a la seva supervivència. Seguim xerrant i ara entenem una mica més la necessitat de tanta humitat: segreguen molt líquid. Ens informem i ampliem allò que ja sabíem: el mucus els protegeix de certs bacteris i fongs. També utilitza el mucus per expulsar certes substàncies tòxiques com ara els metalls pesats. 

Quan el toquem notem que és humit. Ens recorda a la granota, o la serp. Debatem: la humitat de la serp, al igual que al cargol, l'ajuda al desplaçament i és un regulador tèrmic. Però en la granota, la humitat de la pell afavoreix la respiració cutània. Apareixen més dubtes: potser la humitat del seu cos, al igual que amb les granotes, pot ajudar a la respiració? Per on respiren els cargols? Per la pell (respiració cutània)? Si la respiració és pulmonar, on  és l'orifici per on agafa l'aire? Al girar algun exemplar que s'ha amagat dins la closca veiem que treu unes bombolles i ens qüestionem si no serà per aquesta zona per on respira. No ho tenim gens clar, no totes estem segures de quin tipus de respiració tenen. Ens informem i descobrim, amb certa sorpresa i incredulitat, que el cargol té una mena de pulmons i agafa l'aire per una cavitat situada a prop de la closca (just per on sortien les bombolles). A la següent imatge veureu el forat per on respira el cargol:

Comencem a adonar-nos que no en certes qüestions no ens allunyem tant d'aquests fascinants mol·luscs. Seguirem observant i investigant!

Parlant de cargols, què passaria si se’ls trenca la closca?

Tot i que la closca del cargol és dura, sabem que si per exemple trepitgem un cargol la seva closca s’esclafarà. De fet, no és estrany pensar que per culpa del vent un cargol pugui sortir volant i, al caure sobre una superfície dura com una roca, la seva closca es pugui trencar, fisurar o esbrocar. En tal cas, què li passarà al cargol? Haurà de buscar una closca en bon estat per “canviar-se-la”? Serà capaç de regenerar la seva closca o construir-se una de nova?

D’entrada, vam pensar que la closca del cargol havia de ser útil per protegir-se de depredadors i paràsits, així doncs, quedar-se sense closca deixarà al cargol vulnerable davant d’aquest tipus d’amenaces. D’altra banda, el fet de tenir una closca permet al cargol mantenir-se dins d’un entorn controlat quan les condicions ambientals no són les òptimes. En aquest sentit, el cargol pot amagar-se dintre la seva closca quan fa massa calor o l’ambient és massa sec per evitar deshidratar-se. En definitiva doncs, vam pensar d’entrada que un cargol no tenia perquè morir sense closca però si que veuria amenaçada la seva supervivència. Tot i així, fins a quin punt és realment necessària la closca? No podria un cargol sense closca sobreviure tal i com fan les baboses? De fet, són les baboses cargols que han perdut la closca?

Després de fer una petita recerca hem trobat que tot i que les baboses i els cargols siguin ambdós de la família dels mol·luscs, no són la mateixa espècie. De fet, tot i que les baboses no tinguin una closca prominent com els cargols si que acostumen a tenir una petita closca interna que els ajuda a conservar la humitat i tenen els òrgans protegits dins del cos. Així doncs, en cas que un cargol perdi la seva closca quedaria amb tots els òrgans exposats a la intempèrie i a possibles paràsits. Per aquest motiu un cargol molt difícilment sobreviurà a un trencament complert de la seva closca, fins i tot en el supòsit que en aquest trencament de la closca cap òrgan vital s’hagi malmès. Tot i així, en cas que el cargol sobrevisqui hauria de ser capaç de regenerar la seva closca o reparar els danys que se li hagin fet. Arribats a aquest punt ens plantegem: Quan de temps trigarà el cargol en reparar la seva closca? Què es pot fer per ajudar a un cargol a que repari la seva closca?

Cal tenir en compte que els cargols van construint la seva closca a mida que creixen, afegint una secció a la closca ja existent amb una secció que també tindrà un creixement constant respecte la secció anterior. Com aquesta closca és principalment carbonat de calci, la velocitat de regeneració de la mateixa així com la seva duresa, dependran en gran part de l’alimentació que el cargol pugui trobar. Per aquest motiu, es recomana que per ajudar a un cargol a reforçar la seva closca se li faciliti aliments rics en calci tal i com pot ser la closca d’ou.

Què aporten els cargols a l'entorn i què en reben d'ell? Segona part

Continuem amb la reflexió de l'entrada Què aporten els cargols a l'entorn i què en reben d'ell? Primera part

El medi també els aporta oxigen, llum, aigua,… L’oxigen va ser un tema que ens va preocupar des del primer dia, quan els vam collir en el camp i els vam posar en una capsa de cartró. A aquesta li vam fer forats. Però, se n’han de fer molts? La pregunta constant era: Quina quantitat d’oxigen necessiten? Com respiren? Igual que nosaltres? Podran sobreviure en un recipient de plàstic tancat amb orificis a dalt? Beuen aigua o només necessiten humitat i l’aigua la treuen de l’enciam i altres herbes?

Per respondre aquestes preguntes ens hem centrat en les funcions vitals i els seus òrgans respectius. Hem pensat que el cargol deu tenir els mateixos òrgans vitals que nosaltres, però a una altra escala i amb petites variacions, per exemple en l’aparell digestiu ja que sabem que són hervíbors.

En quant a l’aparell respiratori ens hem imaginat que tindrien pulmons els quals farien la funció d’aportar oxigen a totes les cèl·lules del seu cos, però no és així: Els cargols no tenen pulmons, però sí que necessiten aire per respirar. Ho fan a través d’una cavitat visceral que tenen molts vasos sanguinis i realitzen la mateixa funció que els humans. Però, aporten l'oxigen a totes les cèl·lules del cos de la mateixa manera que nosaltres? Quins altres animals no tenen pulmons? 

Què passaria si desapareguessin els caragols del món? Per què existeixen els cargols?  Segurament no passaria res a nivel global ja que no sabem de cap animal que depenguin totalment d’ell, però segurament molts animals, almenys durant un temps, haurien de readaptar-se al medi per tal de trovar una altra font d’aliment.

I nosaltres per què existim? Quin paper hi tenim a la natura? Què tenim en comú els cargols i nosaltres? A quin altre ésser viu s’assembla? De quina espècie són? Pensem que els cargols són molt petits i comparteixen hàbitat amb molts insectes. Però no són insectes, tampoc són rèptils,...Pensem que els cargols de terra deuen tenir relació amb els cargols de mar. Potser també amb altres animals que tenen closca: tortugues, crancs, cloïses,... Són crostacis, són mol·luscs? Per altra banda, el seu cos tou el comparteixen amb els llimacs, els quals són mol·luscs. Decidim buscar informació per poder-los classificar. Efectivament són mol·luscs, concretament gasteròpodes. Quins altres animals són d'aquesta espècie? També ho són les orelles de mar, els cargols marins, els cargols de riu, els llimacs.

Llimac

Què necessitem per fer un Terrari?

A l'hora de fer el terrari per els nostres cargols en hem plantejat unes hipòtesis d'allò que podrien necessitar per tal que no es trobin fora del seu entorn. Totes hem coincidit que el que el cargols necessiten tenir al terrari és: enciam per poder alimentar-se, terra humida per fer-los sentir en el seu entorn i on ells és poden reproduir i per últim, humitat, és a dir, ruixar-los amb aigua per tal que no hivernin o s'amaguin.

A partir d'aquestes primeres hipòtesis ens preguntem: què més necessiten? el fonoll els anirà bé? quin tipus d'enciam els agrada més? la closca d'ou els proporciona calci? per què necessiten estar molls?

Cada cop ens van sortint més idees sobre la construcció del nostre terrari i sorgeixen converses entre nosaltres de com poder fer-lo:

-    Crec que el que és essencial en el nostre terrari és l'enciam i que tinguin humitat.

-    D'acord però també és important posar-hi terra mullada, que he escoltat que és on es reprodueixen i on els cargols ponen els ous.

-    Doncs podríem provar de posar terra i gespa perquè en el seu entorn també hi ha gespa i potser ponen ous en gespa...

-    Jo crec que amb la terra ja es suficient! però ho podríem provar.

-    Ah! i quin tipus d'enciam?

-    L'enciam blanc no els agrada tant... els hauríem de posar enciam més verd com fulla de Romà o meravella.

-    Jo penso que qualsevol enciam se'l poden menjar... de petita sempre els posava el que hi havia a casa i se'l menjaven tot.

-    Noies finalment el que tenim clar és que: els posar terra i gespa, s'alimentaran d'enciam i els haurem de ruixar amb aigua dos cops a la setmana.

-    Dos cops a la setmana? hauríem d'intentar ruixar-los tres o quatre cops per setmana perquè necessiten estar humits sempre

-    I potser al no tenir-ne és posen a hivernar.

-    D'acord! doncs ja ho tenim noies!

Construïm el terrari! 

• Hem agafat un espai per a ells d'una mida mitjana. 
• Al voler posar terra i gespa a la vegada dins els notre terrari, la nostra professora de medi, la Pia, ens ha dit que agafem dos tests i que en un posem la terra i a l'altre la llavor per fer créixer la gespa. 
• Després, els hem posat l'enciam, el fonoll i la closca d'ou. 
• Finalment, els ruixem amb una bona quantitat d'aigua. 

el primer dia dels cargols en el seu terrari

Què aporten els cargols a l'entorn i què en reben d'ell? Primera part

Sabem que els cargols sobreviuen amb poc menjar, però els hem volgut mantenir actius, donant-los menjar 3 ó 4 dies a la setmana, perquè ens agradaria que es reproduissin. Hem donat fulla verda variada i closca d’ou per enfortir la seva closca (conquilla) amb el calci. També necessiten humitat, perquè? Ens ho hem preguntat a l’entrada Els cargols dins la closca! 

No sabem si la idea que tenim de donar closca d’ou (calci) a un cargol adult enforteix la seva conquilla, però sí que sabem que les cries el primer que fan per protegir-se de l’entorn és menjar el seu ou o el dels altres per reforçar la seva conquilla que neix molt dèbil.

Ho busquem i veiem que no només continúen buscant el calci quan són adults sinó que el necessiten, i fins i tot el troben, a algunes pedres petites. Decidim augmentar la dosi de closques d’ou.

Quins altres éssers vius també es mengen els seus propis ous? Les gallines, però també ho fan per obtenir calci?

Cada cargol pon uns 100 ous dels quals no en sobreviuen gaires. Són presa fácil? De quines espècies? De moltes. En quina mesura els humans som depredadors dels cargols? Molt, i des de fa milers d’anys. Doncs, com és que sobreviuen des de l’antiguitat i hi ha plagues a molts llocs del món? Pensem que deu ser perquè viuen en colònies. També deu ser perquè es poden aparellar diverses vegades a l'any, i el fet de ser hermafrodites també juga al seu favor. A més, tot i ser presa fácil necessiten poc aliment i poden hibernar (estat latent) si el clima o els recursos no els són favorables.

Per tant, què aporten ells al medi? Pensem que l’abundància de cargols ajuda a altres animals (els seus depredadors que també són molts) a sobreviure i evolucionar.

I què els aporta el medi? Ossos d’animals morts, herbes, petites pedres amb calci. Amb aquesta reflexió ens adonem que estavem més preocupades perquè es mengessin tot l’enciam que el calci, i és aquest la seva principal font d’alimentació a la natura.

Segueix a la Segona part 

Ohhhh… Com és que no s’han reproduït?

   

Què pot haver influït? Què pensem que pot haver passat? 

Per una banda, com hem explicat a la l’entrada Què necessitem per fer un terrari? des del principi vam posar terra natural humida en el seu nou hàbitat perquè és on ponen els ous (busquen llocs segurs i frescos). Ho vam preparar en un test per poder avocar-lo periòdicament i veure si havien post els ous. 

Per altra banda, com hem explicat a l’entrada Un inici amb molt d’amor, des del primer moment vam veure com s’enroscaben entre ells, es buscaven i s’estaven una bona estona (tal com ens vam informar s'hi poden estar 10-12 hores). Aquell dia de la classe de 2 hores es van estar tot el temps units i així els vam deixar. O sigui, tot indicava que anavem pel bon camí en quant a la reproducció. Però no va passar! Com és que no va passar?

Comentem entre totes que l’hàbitat artificial mai és el lloc òptim per a una funció dels éssers vius com la reproducció. Comentem que el fet de no ser una funció vital, els cargols han prioritzat la seva pròpia supervivència. Creiem que també pot haver influït el fet que a la tardor-hivern potser ja hivernen i el seu rellotge biològic, per molt que forcem unes bones condicions ambientals, tira cap al què dicta la natura. Crear unes condicions òptimes controlant totes les variables no és l'objectiu del treball i no està a les nostres mans.

Sabem que els cargols ponen ous i són hermafrodites. Pensem que en ponen molts, però que en dèuen sobreviure pocs. Quant temps passa des de la fecundació fins que ponen els ous? Una vegada veiem els ous, quant triguen a néixer? Neixen amb closca? La closca els protegeix o necessiten de la cura dels cargols adults? Quant temps són depenents dels adults?

Ja que malauradament no ho podem observar, ens informem per respondre alguna d'aquestes preguntes.

Ponen uns 100 ous a la vegada

Ponen els ous a la terra humida i els enterren perquè estiguin protegits.

Surten al cap de 2-4 setmanes. 

Un cop han sortit de l'ou passen per un període de supervivència, com hem explicat a l'entrada Què aporten els cargols al medi i què en reben d'ell?  Passaran 3 mesos fins que es formin del tot.

Com podem veure a la segona fotografia, els ous són transparents i es pot veure l'interior. Quins altres animals ponen els ous transparents? Si s'haguessin reproduit, haguéssim pogut observar l'evolució de l'embrió en el seu interior a través de la closca transparent? 



Després de fer-nos aquestes preguntes hem trobat el següent experiment fet en una escola: Observació d'ous de llimac

Els cargols dins la closca!

Avui hem anat a veure els cargols i dos d’ells estaven amagats dins la closca. 

Només de veure-ho ens hem fet dues preguntes: Perquè estan amagats?  Què podem fer per tal que tornin a sortir? Hem estat conversant de quins podrien ser els motius: Què ha passat, que necessitaven que no els hi hem donat? 

Hem pensat que poder necessitaven més aliments, tot i que encara hi havia bastant enciam al terrari. Hem parlat sobre l’aigua, pot ser que els hi falti aigua? Si és que els hi falta aigua, es queden sense baba i per això ja no poden sortir? També hem pensat que podria ser falta del sol?, pensem això perquè molts dies l’aula està amb les finestres baixades.

Al aixecar el cargol veiem que té una capa entelada i ens preguntem: com ho fan això? Ho fan tots o només els grans?

En cap moment hem pensat que estaven morts perquè hem parlat de que quan comprem cargols per menjar, els comprem vius i, aquests, estan dins de la closca. Però si que ens hem preguntat: si estan a dins i moren, com ho sabrem? Seguint amb aquest tema de menjar cargols, una de nosaltres ha explicat que quan es cuinen els cargols al foc, surten de la closca. Aquí hem començat a enllaçar alguna idea que haviam esmentat abans: és la llum del sol el que necessiten?, és l’escalfor?...

EXPERIMENTACIÓ

Una de les companyes ha proposat fer un experiment molt senzill per intentar sortir dels nostres primers grans dubtes i provar d’ajudar a resoldre les nostres hipòtesis. L’experiment tracta d’agafar un cargol i posar-lo damunt de fulles d’enciam, i a l'altre cargol ruixarlo amb un vaporitzador d'aigua. 

L’experiment ha sortit força bé: el cargol que hem ruixat amb aigua no ha tardat en sortir de la closca, en canvi l’altre no ho ha fet. Però seguim pensant amb més aspectes que poden fer que els cargols s’entelin. Tot i l'experiment, no sabem certament el motiu. Una de nosaltres està molt capficada amb la importància del sol. I ha compartit amb tot el grup la seva idea: si és evident que els éssers vius no podem viure sense el sol, amagats dins la closca, tenen llum? tenen menjar i aigua? I al fer-nos aquestes preguntes que consten de l'essencial per viure d'un ésser viu, ens ve al cap la hivernació!

Inmediatment pensem en tots els animals que hivernen com per exemple l’ós. I es que ens parem a pensar i fa dies que ha començat el fred. Podria ser que agafin el menjar i aigua i formin aquesta tela fins quan tornin a pujar les temperatures? 

En aquest monent ens aturen i veiem que probablent ens trobem en que ens estem allunyant molt de la realitat i tot el que diem no arribarà a cap realitat, o bé, que anem pel camí correcte i ens agradaria saber més coses i fer-nos més pereguntes sobre la hivernació.

Per aixó decidim recorrer al crmercador per averiguar si els cargols hivernen. I com pot ser que vosaltres ja coneixiau, els cargols hivernen durant molt temps! 

Ara ja començem a fer grans deduccions. Si es tracta de la hivernació, te a veure amb l'època de l'any, és a dir, amb la temperatura . Per tant podem dir que en la nostra primera hipòtesis sobre l'aigua i els aliments anàvem equivocades. 

Veiem que de vegades les deduccions que anem fent com a grup estan equivocades però ens serveixen per fer-nos preguntes de l'entorn i del funcionament de la vida dels cargols i així a arribar a preguntes que s'acosten més a la realitat i poder construir la realitat a partir del que podem deduir entre totes les noies del grup.