A mode de conclusió

Quin sentit té un ésser viu a l'aula? Què en traiem de tota l'observació d'un ésser viu? I dels cargols? Per què els cargols i no un altre ésser viu? Què és allò més rellevant que ens emportem d'aquesta investigació? Aquestes són les preguntes que ens plantegem per englobar tota la nostra observació i així doncs, el nostre blog sobre els cargols.

Aquest treball sobre la observació dels cargols ens ha fet veure que el fet de poder tenir un ésser viu a l'aula pot ajudar als alumnes a adquirir bons hàbits i valors cap als animals i a més a més, a poder treballar d'una manera vivencial i significativa tots aquells continguts o coneixements imprescindibles sobre ciències a l'etapa de primària. A partir d'aquesta observació, els alumnes se'ls deixa una llibertat per pensar i per investigar allò que volen aprendre a partir dels seus interessos i les seves motivacions, formulant-se preguntes i fent hipòtesis al respecte, però sempre amb una figura del mestre que planteja preguntes i les redirigeix com també que els acompanya i els guia en aquest aprenentatge.

La tria del cargol com a objecte d'observació és una tria adient ja que qualsevol nen es pot trobar amb un cargol i es pot preguntar coses sobre aquest. El cargol és un ésser viu que es pot trobar en el context quotidià de l'alumne, i que pot desencadenar preguntes interessants de cara a la observació dels éssers vius.

Dels cargols hem pogut aprendre i saber moltes característiques que desconeixíem i també, ens hem formulat moltes preguntes, hipòtesis, moltes converses i possibles respostes que mai ens havíem plantejat i que gràcies a aquest procediment hem arribat a conèixer el més important i rellevant d'aquests éssers vius. Sobre el que hem pogut aprofundir més ha estat: sobre la hibernació, la reproducció i sobre els animals amb closca. Aquestes són les seves principals característiques i sobre el que han girat  les nostres converses principalment, i amb això hem pogut fer comparacions amb altres animals que hibernen com ara les tortugues, d'altres animals amb closca com els musclos i la reproducció amb animals que són hermafrodites.

Tot i això, pensem que podríem incorporar els cargols a l'aula, però com qualsevol ésser viu ja que a partir d'un ésser viu podem conèixer totes les  seves característiques  i a més a més, d'altres animals a partir de possibles comparacions que sorgeixen simultàniament a partir del joc de les preguntes. També, pensem que es podria observar qualsevol ésser viu ja que els alumnes aprenen a tenir responsabilitats, hàbits que els serveixen i els poden incorporar en el seu dia a dia i també, valors fonamentals transferibles a la realitat. Així doncs, es tracta d'un aprenentatge significatiu, transferible, complex però a la vegada molt enriquidor tant per a l'alumne com pel mestre.

Finalment, la idea de conversa entre nosaltres és amb l'objectiu de construir el nostre coneixement científic i que hem comprovat amb una mirada de mestres, que aquesta experiència la podem transferir a l'aula perquè els nostres alumnes siguin els protagonistes del seu propi saber científic. Per altra banda, les preguntes que ens hem fet entre nosaltres seran les que, com a mestres, rebrem dels nostres alumnes. Tal com hem fet amb les nostres: algunes les farem investigables, altres en buscarem la resposta,... però totes elles faran avançar el procés d'aprenentatge.

Aquí us deixem un petit conte d'una de les membres del nostre grup, l'Eva Adell. Un conte que us farà entendre i veure com viuen els cargols!

Conte Científic: Com vivim els cargols?

Més preguntes sobre la closca...

Continuant amb el tema de la closca, ens vam preguntar quins animals en tenien i si també tenia la mateixa funció. Vam dir els primers animals que ens van venir al cap, com per exemple els musclos, les petxines o la tortuga. Desprès de reflexionar sobre la funció de la seva closca vam pensar que seria la de protecció. Però podrien aquestes altres espècies sobreviure sense aquesta protecció? Si apliquem el raonament que hem realitzat a l’entrada Parlant de cargols, què passaria si se’ls trenca la closca?, obtindríem un resultat semblant i, per tant, diríem que no, que no poden sobreviure sense les seves closques. Però, com es que els musclos o les petxines, a diferència del cargol o la tortuga, l’animal no surt o s’extén de la seva closca?

Si fem memòria, moltes de nosaltres n’hem menjat, i recordem que aquests animals estan connectats per un punt amb la seva closca, estan fixos, cosa que no hem pogut veure en els cargols o tortugues, els quals es sembla que puguin extendre’s a l’exterior i fins i tot es té la sensació que puguin sortir-ne. Llavors els cargols i la tortuga  estan o no connectats a la seva closca? i si és que si, de quina manera? D’altra banda, tornant als musclos i petxines, sabem que tot i que no surtin de la closca si que poden obrir-la per deixar entrar-hi l’aigua. Tot i així, com s’ho fan per obrir-se i tancar-se? És el mateix animal que, amb la contracció o dilatació, fa que s’obri o depèn de les corrents marines? El que si sabem és que quan comprem musclos a la peixeteria estan tancats i que quan els posem a la cassola, amb l’escalforeta, s’obren. Així doncs, tot sembla indicar que són els mateixos animals els que obren i tanquen la seva closca, però com s’ho fan?

Realment hem vist que la closca és un òrgan que serveix per a la protecció i de la qual en depèn la supervivència de qualsevol animal que en tingui. Una cosa que ens ha cridat l’atenció és el fet que d’entre aquests quatre animals alguns són vertebrats i d’altres invertebrats i que aquest fet no condiciona que porti o no closca.

Cicle vital

Quan parlàvem de la reproducció o els depredadors ja ens hem preguntat sobre el cicle vital dels cargols i n’hem exposat les idees, però en aquesta entrada estirem una mica més el fil.

Observant els cargols adults del terrari ens preguntem sobre el seu passat, el seu present (ara) i el seu futur.

El seu passat, com neixen?, l’hem desenvolupat quan hem parlat d’hermafroditisme i reproducció.

Com sabem que ara (present) que els estem observant són adults? Perquè tenen la closca dura i formada, són carnosos i estan preparats per a la reproducció. O sigui, han sofert canvis significatius respecte l’etapa anterior. Però, han crescut molt? Quan paren de créixer?

I el futur? Se’ns va morir un cargol. Perquè aquell i no un altre? Vam fer alguna cosa malament en la seva cura i alimentació o se li va acabar el seu temps de vida biològic? Quants anys viuen en llibertat? Dependrà més de la seva biologia o dels depredadors de l’entorn i les condicions ambientals com la contaminació?

Quines etapes passen des que neixen fins que es moren?

Per passar d’una etapa a l’altre sempre hi ha un canvi? Sí. Quins canvis? Què passarà perquè es produeixi aquest canvi? Fem hipòtesis: canvis físics i fisilògics, variació de necessitats vitals i del medi, canvis en les funcions vitals, dependència o no dels adults, ... Com són aquests canvis? Quantitatius (mida, pes) i qualitatius (transformació, maduresa).

Comparem amb una espècie amb un cicle vital més conegut i visible com un cuc de seda. Hem trobat que tant els cargols com els cucs de seda s’ajusten al calendari escolar, per tant, són una bona opció per a la observació d’un ésser viu a l’aula.

Pensem que una diferència important en relació a altres espècies és que hibernen. Poden estar molt temps sense menjar ni beure, bé perquè el seu cicle biològic ho mana o bé perquè en condicions adverses tenen aquesta defensa.

El cicle de vida del cargol ens ha portat a entendre sobre la diversitat d’espècies. La diversitat d’espècies depenen del cicle de vida, i alhora, els cicles de vida de totes les especies depenen de les altres.

Totes les espècies passen per les mateixes etapes? Perquè els homes triguem tant temps en esdevenir adults en relació a la resta d’animals? Perquè som més complexos i desenvolupats i tenim la capacitat d’aprenentatge (plasticitat cerebral).

Què els passa als cargols quan hi ha molta aigua?

D’entrada vam pensar que un cargol si el submergim dins d’un got d’aigua s’ofegaria, ja que els seus pulmons no estan preparats per extreure l’oxígen de l’aigua. De fet, la majoria d’espècies terrestres ens ofeguem si ens submergim massa estona dins de l’aigua, però per exemple els cavalls o els gossos saben nadar i si cauen dins d’una bassa d’aigua poden provar de sortir-ne. Els cargols saben nadar també? Això ens sembla que és una mica més difícil, ja que per nadar cal algun tipus d’apèndix que permeti propulsar-se i, tal i com vam explicar a l’entrada Si no tenen cames, com ho fan per desplaçar-se? el moviment dels cargols es basa en la contracció del propi cos. Així doncs, descartada l’opció que els cargols puguin nadar, ens plantegem: si un cargol cau en una bassa d’aigua pot flotar i sobreviure fins arribar a terra ferma?


D’altra banda, en tots els nostres raonaments hem pensat en tot moment en els cargols terrestres, però cal preguntar-nos: totes les espècies de cargols s’ofegarien o algunes poden sobreviure sota l’aigua? En aquest sentit, sabem que hi ha cargols de mar, espècies que tenen l’aigua com a medi natural i per tant està clar que aquests tipus de cargols poden sobreviure sota l’aigua.

Cargol de mar

Però aleshores, això fa que ens plantejem la pregunta contraria: aquests cargols que viuen normalment sota l’aigua, s’ofegarien si els treïem a fora? Així com vam pensar que un cargol de terra s’ofegaria dins d’una bassa d’aigua, ens sembla lògic que els cargols que normalment viuen sota l’aigua, en general, moriran si els deixem en un terrari ja que els seus òrgans no estan preparats per sobreviure en un ambient que no sigui aquós. Tot i així, sabem que hi ha certes espècies com les granotes o les salamandres que són amfíbies, és a dir que poden viure tant dins com fora de l’aigua, pot ser que algunes espècies de cargols també ho siguin? O dit d’una altra manera, podrien sobreviure algunes espècies de cargols que viuen normalment sota l’aigua si estan en un ambient prou humit? En aquest sentit sabem, per exemple, que sobretot en els oceans hi ha cargols de mar que poden quedar moltes hores exposats a l’aire lliure i un número d’hores semblants sota l’aigua depenent de les marees, així doncs pensem que aquests tipus de cargols han de poder sobreviure en ambdós ambients. Però una cosa és poder sobreviure unes hores i una altra és poder viure en els dos ambients, cosa que inclouria poder menjar i reproduir-se indistintament dins i fora de l’aigua. Això ja és anar un pas més enllà i ens sembla que els cargols seran o bé de terra o bé aquàtics tot i que algunes espècies puguin sobreviure unes hores en l’ambient que no és el seu ambient natural en el que es reprodueix i s’alimenta.

D’altra banda, què passa amb els cargols de mar? Sobreviuria un cargol de mar dins d’un got d’aigua dolça? I un cargol de riu dins d’un got amb aigua salada? Hem llegit als diaris que per acabar amb la plaga de cargols poma que hi ha al delta de l’Ebre alguns pagesos han salinitzat els seus camps, és a dir que han anegat els seus camps, normalment d’aigua dolça, amb aigua del mar per tal d’eliminar aquesta espècie invasora. Per tant està clar que alguns cargols que poden sobreviure en aigua dolça moriran si els posem en aigua salada. Per tant, sembla lògic pensar que el mateix passaria en el sentit contrari, és a dir, que un cargol que normalment viu en aigua salada moriria si el posem en aigua dolça. Arribats a aquest punt ens preguntem què significa salat o dolç, o dit d’una altra manera: quantes cullerades de sal cal posar dins d’un got d’aigua per tal que un cargol de mar hi pugui sobreviure?

Maneres molt diferents amb un objecteiu: la reproducció

El cargol té els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps, i les espècies que tenen aquesta característica s’anomenen hermafrodites.

La nostra conversa aquesta vegada gira entorn als òrgans reproductius i la reproducció dels cargols. Als inicis de l’observació dels cargols, vam tenir la sort de poder veure com estaven fent l’acte de la reproducció en una entrada que porta com a tìtol: Un inici amb molt d'amor.

Ara que estem interessades en investigar la seva anatomia. Ens preguntem: Si el cargol té els dos òrgans, pot reproduir-se ell sol? En cas que si, com ho fa per ajuntar els seus òrgans reproductius?, En cas que no, només utilitza un dels dos òrgans?, Si nomes n’utilitza un, quin utilitza? Amb qui s’aparella? 

Hem volgut investigar sobre tot allò que passa durant la reproducció i l’explicació és la següent:

Resulta que quan dos cargols es troben comencen a atansar-se poc a poc i després s’aixequen un al costat de l’altre i freguen els seus cosso i tentacles. Cada cargol al costat dret del coll té una bossa muscular que s’obra i deixa sortir una part que és com una fletxa i que s’anomena “el dard de l’amor” i va dirigida al coll de l’altre cargol. Els dos cargols s’enganxen pel dard de l’amor i efectuen la copula que pot durar entre 10 i 12 hores.

Durant aquesta reproducció la part masculina d’un cargol fecunda els òrgans femenins de l’altre i al mateix temps, la part femenina de l’altre cargol fecunda la part masculina del primer.

Per tant, els animal hermafrodites no poden autofecundar-se sinó que sempre dependran d’un altre individu per reproduir-se. Exceptuant la tènia que és l’únic animal que si que pot autofecundar-se.

Veiem doncs, que els cargols no són els únics animals hermafrodites que existeixen.

I la resta d'animals? N'hi ha d'altres que tinguin la mateixa manera de reproduir-se? 

L’estrella de mar, els cucs de terra i una gran varietat de peixos, també tenen els dos òrgans reproductius.

En el cas de les estrelles de mar, el seu acte reproductiu s’anomena escissió i es tracta de fragmentar una part del seu cos per formar un altre organisme nou  a partir d’aquella part. I nosaltres ens preguntem? Cal que sigui una part del nucli de l’estrella de mar?

Es veu que no, que qualsevol part i qualsevol extrem pot originar un organisme nou quan es desprèn del cos.

Un cas molt diferent és el dels cucs de terra, dos mascles s’intercanvien l’esperma i cada un d’ells el desa en els seus “receptacles seminals”. Aleshores el cuc de terra comença a fabricar un tel (capoll) que l’utilitzarà per recollir els òvuls i els espermatozous per produir la fecundació dins del capoll.

I ara tornem a nosaltres, els éssers humans poden tenir una reproducció hermafrodita? 

No pot existir l’existència d'una persona que tingui els dos aparells reproductors, només es podria reproduir amb la presencia d'una altra persona del sexe contrari o amb la intervenció de la ciència el que anomenem reproducció assistida (fecundació in vitro,  inseminació artificial o la gestació subrogada) 

Com ens imaginem que és un cargol per dins?

Conèixer les característiques del cargol i tota la seva la complexitat és un dels reptes que ens hem proposat. A mesura que anem observant-los, com a grup, hem posat en comú possibles característiques del cargol com les següents:

-     El cos del cargol és tou. Hem comentat que aquesta característica la podem veure a simple vista, i que la seva viscositat també hi deu de tenir a veure.

-    Tenen la closca dura i gran on és poden amagar. Per tant, hem deduït que gran part de l’interior de la closca està buit.

-    Creiem també que tenen els òrgans essencials per menjar, respirar i reproduir-se, però, aquests òrgans on estan? Una de nosaltres ens diu que deuen d'estar dins de la closca, en canvi dues creiem que es troben al cos, el que veiem directament. Però, al no estar segures d'això ens fem la següent pregunta: Hi ha alguna part del cargol que mai veiem? Si es així ens agradaria saber si  és on hi ha els òrgans.

Veiem que, quan comencem les sis a dir tot el que sabem del cargol, hi ha un moment en que estem aturades i veiem que les nostres imatges mentals desapareixen. Quan pensem en aquestes idees, comentem que cadascuna s’ho està imaginant de formes diferents i proposem de fer una comparació de les nostres idees. Per saber que és el que pensem, quatre de nosaltres farem un dibuix que s’hi trobi reflectit com creiem que és l’interior d’un cargol. Farem una mirada a escala micro del seu funcionament segons el que podem deduir. Aquest exercici ens serà útil per comparar les idees prèvies de cadascú sense que la conversa pugui influir a les idees i els coneixements de les altres companyes.

Així que, ens trobem quatre de nosaltres soles, davant d'un full en blanc, amb un llapis i una goma i els resultats son els següents: 

1r dibuix: Com creu la Carmen que és el cargol per dins

2n dibuix: Com creu la Blau que és el cargol per dins

3r dibuix: Com creu l'Anna que és el cargol per dins

4t dibuix: Com creu l'Eva que és el cargol per dins

La capacitat de construir imatges mentals és a partir de les percepcions. Es pot tractar de la imaginació reproductora, o de la capacitat de crear lliurement imatges relacionades amb la sensibilitat. La imaginació també va molt relacionada amb el coneixement.

El que nosaltres hem representat en aquests dibuixos és una barreja dels nostres coneixements i de les percepcions que hem experimentat durant la nostra vida relacionades amb aquest ésser viu. S'aprecia que hem col·locat la boca i els ulls gairebé totes al mateix lloc segurament perquè és el típic dibuix estereotipat del cargol. En canvi, tot allò que no estem acostumades a dibuixar, ens ho hem imaginat, més o menys, relacionant-t’ho amb l'anatomia dels éssers humans. Això és degut a que hem vist la necessitat d'orientar el nostre dibuix a un camp que puguem conèixer. Per nosaltres, el coneixement és un suport molt gran a l'hora d'imaginar. Seria molt difícil eliminar tots els nostres sabers per tal que no influenciessin la nostra imaginació o percepció.

Imatge: Com és realment el cargol per dins

El cos del cargol és molt complex, com el de tots els éssers vius. Els detalls són el que formen la vida i ens donen la vida. Conjuntament hem pogut reflexionar sobre el que ens dona la vida i  hem recordat allò escencial: per la categoria d’ésser viu l’organisme neix, creix, s’alimenta, es reprodueix i es relaciona amb el seu entorn. Per fer aquestes funcions sabem que són necessaris molts òrgans i el bon funcionament d’aquets. Com un animal tant petit, i que moltes vegades passa tan desapercebut, pot tenir un funcionament tan complex i donar-li la vida? La dimensió de la vida és i sempre serà un camp molt conegut però a la vegada misteriós. 

El que hi ha a dins del cargol és la massa visceral enrotllada. Per saber això ens hem tingut que informar. El que hem pogut comparar entre nosaltres segons els dibuixos, és que, el fet de pensar com el podem dibuixar ens ha fet fixar més l’atenció i atrevir-nos en aquest camp que per nosaltres és tan desconegut.

Ens tornem a fer preguntes, ara que ja sabem que si que hi ha òrgans dins la closca, els òrgans del cargol tenen la mateixa funció que els nostres òrgans? Després de parlar-ho i opinar, creiem que si els òrgans dels cargols tinguessin exactament la mateixa funció, serien com els humans. Per tant, els òrgans han de ser diferents i també el funcionament i la funció d’aquests.

Al peu tenen un músculs que son els encarregats de la reptació, uns músculs es contrauen i els altres estiren la superfície del peu del cargol per tal de fer-lo avançar amb la reptació. Coneixem altres animals que repten pel terra, els que anomenem rèptils: el cargol, doncs, és un rèptil?

Entre nosaltres comentem que sabem que no és un rèptil però el que no sabem és a quina família pertany. Per això necessitem d’un esquema que ens orienti de quina és la seva classificació al regne dels animals.

Ja ho tenim! Són gasteròpodes! Del grup dels mol·luscs. La característica que diferencia aquest grup d’animals és la reproducció. I és que els cargols, com tots els altres gasteròpodes, son hermafrodites! A la següent entrada parlarem de que vol dir que son hermafrodites i de tots els nostres interrogants.  

Una altra característica diferenciadora en els òrgans del cargol, és la respiració. Tenen un pulmó que es situa davall de la closca i té un orifici que deixa transpirar l’aire i un altre per on el treuen. Per tant, l’aire no l’agafen i el treuen per la boca com ho fem nosaltres, els humans.

Els cargols tampoc tenen la mateixa vista que nosaltres! Només hi poden veure màxim fins a 1 cm de distancia. Per això les banyes els hi serveixen per orientar-se sensorialment a través del tacte.

Una vegada comentades aquestes funcions que més ens inquietaven, anem a endinsar-nos en la reproducció del cargol a la següent entrada! 

Si no tenen cames, com ho fan per desplaçar-se?

Observant aquests petits éssers ens preguntem pel seu moviment. Com es mouen? Què utilitzen per moure's? La baba hi té res a veure? Encetem una xerrada i ràpidament arribem a la conclusió que la baba hi juga un paper essencial: fa que el cargol es desplaci amb més facilitat. Ens adonem que son capaços de moure's en qualsevol direcció de l'espai desafiant la gravetat (horitzontalment, verticalment, al sostre del terrari, cap per avall, cap per amunt, etc.) i per qualsevol superfície (més rugosa, més llisa, vidre, plàstic, etc.). Intuïm que aquest ventall de possibilitats de direcció en el desplaçament va molt lligada a l'entorn per on es mou aquest ésser viu: plantes, terra, pedres...entre d'altres coses, ha de ser capaç d'enfilar-se als talls de les plantes per menjar les fulles més tendres.

Observem que quan es desplacen verticalment no rellisquen. Ens preguntem com ho aconsegueixen. Potser perquè la baba o mucositat és força enganxifosa? Potser perquè els músculs que utilitzen per moure's ajuden a contrarrestar la gravetat? Tal vegada sigui una combinació de les dues suposicions anteriors?

Durant el transcurs de la conversa tenim la sort de veure com un dels caragols s'enfila pel terrari de plàstic i, quasi com si ens hagués escoltat, ens mostra els moviments de contracció que fa amb el seu cos. Veiem doncs, a través de la seva pell força transparent, com els músculs (semblen uns anells més foscos) que es contrauen i s'estenen juguen un paper rellevant. Enllacem aquest tema i parlem sobre l'existència de molts animals que s'arrosseguen, i que aquest fet no implica que tots tinguin el mateix moviment. Les serps, per exemple, fan un zig-zag, en canvi el cuc s'assembla bastant més al moviment del cargol ja que també utilitza el moviment de contracció i extensió. 

Aquest caragol que s'enfila, amb moviment constant, sense cap dificultat pel terrari té la closca enorme. Ens preguntem si són animals forts, capaços d'arrossegar molt pes. Així doncs, realitzem un petit  experiment posant a sobre de la closca plastilina per comprovar la seva força. Comencem enganxant-li poca, però de mica en mica n'enganxem molta més. Posem tota la plastilina que ens hi cap a sobre del caragol (80gr.) i veiem com l'arrossega en un pla horitzontal sense problemes. Entenem  que el caragol és capaç d'arrossegar com a mínim més de quatre vegades el seu pes (18gr.). Deduïm que sense una força musculatura no podria arrossegar tant de pes. 

Poc després ens informem que aquests éssers són capaços d'arrossegar 20 vegades el seu pes. Després d'haver fet l'experiment, aquesta xifra ja no ens sorprèn. Tanmateix existeixen molts més animals que són capaços de transportar molt de pes i aquests poden ser grans o petits. Totes comencem a nombrar animals grans preparats per carregar i arrossegar càrrega com l'elefant o el bou. Però també podem trobar animals molt petits tals com les formigues (carreguen més de 50 vegades el seu pes) o l'escarabat rinoceront (més de 850 vegades el seu pes). Consegüentment, deduïm que la força de càrrega de l'ésser viu no va lligada a la seva mida.

Observant els moviments dels caragols quasi majestuosos ens preguntem: com és que no corren? Encetem el diàleg entre nosaltres intentant respondre a la pregunta. Ràpidament ens posem d'acord. Pensem que, si són tan lents, és clar que no són capaços de fugir dels seus depredadors. Creiem que no ho necessiten. La natura, sempre sabia, no ha dotat el caragol de velocitat en el moviment perquè té una manera senzilla de protecció: amagar-se dins la closca. Ens preguntem quins seran els seus depredadors...Potser tortugues o algun tipus de serp? No ho tenim del tot clar. Tot i que la dieta de l'ésser humà no es basa en aquest animal, sí que se'ls menja. 

Per enriquir les nostres aportacions consultem altres fonts i descobrim, sorpreses, que existeixen més depredadors dels que en un principi ens pensàvem: serps, diverses aus, escarabats, gripaus, granotes, etc. Ens sorgeix un altre interrogant...Si molts d'aquests animals es mengen el caragol amb closca i aquest no té velocitat suficient com per fugir dels seus depredadors, com és que els caragols no s'han extingit? Després de rumiar-ho i comentar-ho entre nosaltres, arribem a la conclusió que hi ha dos motius principals: el primer, la closca es mimetitza amb l'entorn, d'aquesta manera el caragol es camufla i és quasi invisible pels seus depredadors; el segon, la quantitat d'ous que ponen amb cada reproducció és altíssima, d'aquesta manera, malgrat hi hagi moltes baixes, es garanteix la supervivència de l'espècie. Aquesta estratègia per garantir la supervivència de l'espècie és usada per diversos animals ovípars tals com alguns peixos, amfibis, rèptils, insectes. 

Però ara el debat canvia una mica de rumb i sorgeixen noves preguntes: és veritablement un animal tant lent? Comparat amb quins éssers vius? Per comprovar-ho, mesurem la distància que recorre un caragol durant un minut sobre una superfície plana i llisa. El resultat és de 3'4 cm/minut. Ens venen al cap un llistat d'animals que estan considerats com a lents: peresós (41cm per minut), tortuga (80 metres per minut)...Corroborem les nostres sospites: és un dels animals més lents del planeta. A continuació us facilitem un link de la BBC sobre un experiment amb cargols realitzat per investigadors britànics per tal de mesurar la velocitat dels caragols (no us perdeu el vídeo que acompanya l'explicació):

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2013/09/130902_ciencia_caracoles_velocidad_np

Al observar els seus moviments sobre una superfície plana veiem com no es solen moure en línia recta, si no que ho fan seguint una mena de patrons circulars. Ens preguntem de què els servirà moure's amb cercles però no arribem a cap conclusió. El que sí podem discutir és per quin motiu de vegades els caragols segueixen l'estela de baba dels altres. Creiem que els sentits més desenvolupats són l'olfacte, la vista i sobretot el tacte: per aquest últim sentit, el caragol està proveït de tentacles que es mouen i reaccionen davant qualsevol estímul. De fet, estem quasi segures que no tenen oïda (al fer soroll l'animal no reacciona).

De sobte, una companya fa una comparació força radical però molt interessant. Compara l'esport d'esquí de muntanya per neu verge amb que els cargols quan segueixen l'estela dels altres. Segons la companya esquiant amb neu verge (hi ha més fricció), en aquests casos, si segueixes l'estela d'un company que va al davant és molt més fàcil esquiar i et canses molt menys. Així doncs, creiem que la baba del primer ajuda a l'altre a desplaçar-se amb més facilitat, gastant menys energia en el seu desplaçament.

I fins aquí les converses i les hipòtesis sobre el moviment del caragol... Per ara!

Seguirem investigant!