Aquest treball sobre la observació dels cargols ens ha fet veure que el fet de poder tenir un ésser viu a l'aula pot ajudar als alumnes a adquirir bons hàbits i valors cap als animals i a més a més, a poder treballar d'una manera vivencial i significativa tots aquells continguts o coneixements imprescindibles sobre ciències a l'etapa de primària. A partir d'aquesta observació, els alumnes se'ls deixa una llibertat per pensar i per investigar allò que volen aprendre a partir dels seus interessos i les seves motivacions, formulant-se preguntes i fent hipòtesis al respecte, però sempre amb una figura del mestre que planteja preguntes i les redirigeix com també que els acompanya i els guia en aquest aprenentatge.
Dels cargols hem pogut aprendre i saber moltes característiques que desconeixíem i també, ens hem formulat moltes preguntes, hipòtesis, moltes converses i possibles respostes que mai ens havíem plantejat i que gràcies a aquest procediment hem arribat a conèixer el més important i rellevant d'aquests éssers vius. Sobre el que hem pogut aprofundir més ha estat: sobre la hibernació, la reproducció i sobre els animals amb closca. Aquestes són les seves principals característiques i sobre el que han girat les nostres converses principalment, i amb això hem pogut fer comparacions amb altres animals que hibernen com ara les tortugues, d'altres animals amb closca com els musclos i la reproducció amb animals que són hermafrodites.
Tot i això, pensem que podríem incorporar els cargols a l'aula, però com qualsevol ésser viu ja que a partir d'un ésser viu podem conèixer totes les seves característiques i a més a més, d'altres animals a partir de possibles comparacions que sorgeixen simultàniament a partir del joc de les preguntes. També, pensem que es podria observar qualsevol ésser viu ja que els alumnes aprenen a tenir responsabilitats, hàbits que els serveixen i els poden incorporar en el seu dia a dia i també, valors fonamentals transferibles a la realitat. Així doncs, es tracta d'un aprenentatge significatiu, transferible, complex però a la vegada molt enriquidor tant per a l'alumne com pel mestre.
Finalment, la idea de conversa entre nosaltres és amb l'objectiu de construir el nostre coneixement científic i que hem comprovat amb una mirada de mestres, que aquesta experiència la podem transferir a l'aula perquè els nostres alumnes siguin els protagonistes del seu propi saber científic. Per altra banda, les preguntes que ens hem fet entre nosaltres seran les que, com a mestres, rebrem dels nostres alumnes. Tal com hem fet amb les nostres: algunes les farem investigables, altres en buscarem la resposta,... però totes elles faran avançar el procés d'aprenentatge.
Aquí us deixem un petit conte d'una de les membres del nostre grup, l'Eva Adell. Un conte que us farà entendre i veure com viuen els cargols!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada