Conèixer
les característiques del cargol i tota la seva la complexitat és un dels reptes
que ens hem proposat. A mesura que anem observant-los, com a grup, hem posat en
comú possibles característiques del cargol com les següents:
- El
cos del cargol és tou.
- Tenen
la closca dura i gran on és poden amagar. Per tant, hem deduït que gran part de
l’interior de la closca està buit.
- Creiem
també que tenen els òrgans essencials per menjar, respirar i reproduir-se,
però, aquests òrgans on estan? Una de nosaltres ens diu que deuen d'estar dins
de la closca, en canvi dues creiem que es troben al cos, el que veiem
directament. Però, al no estar segures d'això ens fem la següent pregunta: Hi
ha alguna part del cargol que mai veiem? Si es així ens agradaria saber si
és on hi ha els òrgans.
Veiem
que, quan comencem les sis a dir tot el que sabem del cargol, hi ha un moment
en que estem aturades i veiem que les nostres imatges mentals desapareixen. Quan pensem en aquestes idees, comentem que cadascuna s’ho
està imaginant de formes diferents i proposem de fer una comparació de les
nostres idees. Per saber que és el que pensem, quatre de nosaltres farem
un dibuix que s’hi trobi reflectit com creiem que és l’interior d’un
cargol. Farem una mirada a escala micro del seu funcionament segons el que podem
deduir. Aquest exercici ens serà útil per comparar les idees prèvies de cadascú
sense que la conversa pugui influir a les idees i els coneixements de les
altres companyes.
Així que,
ens trobem quatre de nosaltres soles, davant d'un full en blanc, amb un llapis
i una goma i els resultats son els següents:
1r
dibuix: Com creu la Carmen que és
el cargol per dins
2n
dibuix: Com creu la Blau que és el
cargol per dins
3r
dibuix: Com creu l'Anna que és el
cargol per dins
4t
dibuix: Com creu l'Eva que és el
cargol per dins
La
capacitat de construir imatges mentals és a partir de les
percepcions. Es pot tractar de la imaginació reproductora, o de la
capacitat de crear lliurement imatges relacionades amb la sensibilitat. La
imaginació també va molt relacionada amb el coneixement.
El que
nosaltres hem representat en aquests dibuixos és una barreja dels nostres
coneixements i de les percepcions que hem experimentat durant la nostra vida
relacionades amb aquest ésser viu. S'aprecia que hem col·locat la boca i els
ulls gairebé totes al mateix lloc segurament perquè és el típic dibuix
estereotipat del cargol. En canvi, tot allò que no estem acostumades a
dibuixar, ens ho hem imaginat, més o menys, relacionant-t’ho amb l'anatomia dels
éssers humans. Això és degut a que hem vist la necessitat d'orientar el nostre
dibuix a un camp que puguem conèixer. Per nosaltres, el coneixement és un
suport molt gran a l'hora d'imaginar. Seria molt difícil eliminar tots els
nostres sabers per tal que no influenciessin la nostra imaginació o percepció.
Imatge: Com és realment el cargol per dins
El cos
del cargol és molt complex, com el de tots els éssers vius. Els detalls són el
que formen la vida i ens donen la vida. Conjuntament hem pogut reflexionar
sobre el que ens dona la vida i hem recordat allò escencial: per la categoria d’ésser viu l’organisme
neix, creix, s’alimenta, es reprodueix i es relaciona amb el seu entorn. Per
fer aquestes funcions sabem que són necessaris molts òrgans i el bon
funcionament d’aquets. Com un animal tant petit, i que moltes vegades passa tan
desapercebut, pot tenir un funcionament tan complex i donar-li la vida? La
dimensió de la vida és i sempre serà un camp molt conegut però a la vegada
misteriós.
El que hi ha a dins del cargol és la massa visceral enrotllada.
Per saber això ens hem tingut que informar. El que hem pogut comparar entre
nosaltres segons els dibuixos, és que, el fet de pensar com el podem dibuixar
ens ha fet fixar més l’atenció i atrevir-nos en aquest camp que per nosaltres
és tan desconegut.
Ens tornem a fer preguntes, ara que ja sabem que si que
hi ha òrgans dins la closca, els òrgans del cargol tenen la mateixa funció que
els nostres òrgans? Després de parlar-ho i opinar, creiem que si els òrgans
dels cargols tinguessin exactament la mateixa funció, serien com els humans. Per
tant, els òrgans han de ser diferents i també el funcionament i la funció d’aquests.
Al peu tenen un músculs que son els encarregats de la
reptació, uns músculs es contrauen i els altres estiren la superfície del peu
del cargol per tal de fer-lo avançar amb la reptació. Coneixem altres animals
que repten pel terra, els que anomenem rèptils: el cargol, doncs, és un rèptil?
Entre nosaltres comentem que sabem que no és un rèptil però
el que no sabem és a quina família pertany. Per això necessitem d’un esquema
que ens orienti de quina és la seva classificació al regne dels animals.
Ja
ho tenim! Són gasteròpodes! Del grup dels mol·luscs. La característica que
diferencia aquest grup d’animals és la reproducció. I és que els cargols, com
tots els altres gasteròpodes, son hermafrodites! A la següent entrada parlarem
de que vol dir que son hermafrodites i de tots els nostres interrogants.
Una
altra característica diferenciadora en els òrgans del cargol, és la respiració.
Tenen un pulmó que es situa davall de la closca i té un orifici que deixa
transpirar l’aire i un altre per on el treuen. Per tant, l’aire no l’agafen i
el treuen per la boca com ho fem nosaltres, els humans.
Els
cargols tampoc tenen la mateixa vista que nosaltres! Només hi poden veure màxim
fins a 1 cm de distancia. Per això les banyes els hi serveixen per orientar-se
sensorialment a través del tacte.
Una
vegada comentades aquestes funcions que més ens inquietaven, anem a
endinsar-nos en la reproducció del cargol a la següent entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada